Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te,
de les teves coses, parlem
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;
A poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
26 de maig del 2013
Remuntada
Vaig començar de nou amb molt d'esforç i amb alguns dubtes. El fet és que aquest any he tingut molta sort; el meu camí ha inclòs persones com vosaltres que m'heu ajudat, motivat i encoratjat com feia temps que no ho aconseguia ningú.
Estava molt perduda i m'he tornat a trobar en aquest objectiu que havia estat oblidat molts anys enrere. En sou part d'una de les millors remuntades de la meva vida i és per això que jo sempre tindré paraules d'agraïment i d'admiració per a vosaltres.
Assolir aquesta fita de crear una porta en una realitat on no hi havia cap sortida és un punt d'inflexió i quan sigui el moment de travessar-la, estic convençuda que trobaré un nou camí que, amb constància i treball, de ben segur em durà tan lluny com jo vulgui arribar.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER AJUDAR-ME A FER-HO POSSIBLE!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)