Al llarg del temps, la natura ha assumit la tasca de jutge a l'hora de sentenciar els animals i vegetals a evolucionar o morir i formar part de la història. Aquesta dinàmica canvià des que l'home esdevingué l'espècie predominant, ja que des de llavors la seva acció ha estat agressiva envers els altres éssers i el seu entorn.
No obstant això, part de la humanitat té consciència dels efectes secundaris de processos com la contaminació mediambiental i pren mesures per tal de combatre'ls mitjançant el reciclatge, la conservació de parcs naturals i la protecció d'animals en perill d'extinció o a punt de desaparèixer. Tot i així, aquests preceptes són insuficients davant les agressions, cada cop més destructives, al medi ambient.
Les tècniques pesqueres abusives, la tala amazònica, les caceres furtives africanes, la contaminació i l'escalfament global són clars exemples d'atacs humans que responen a interessos particulars, polítics i econòmics. En conseqüència, es fa difícil parar aquestes activitats devastadores perquè són recolzades i incentivades per un comerç il·legal que, generalment, mou molts diners.
